El port (2015)

El port

2015

El port

El port

De fet, aquesta obra traspua quelcom d’intemporal sobre allò que els romans denominaven el Mare Nostrum, no tan sols com a propietat d’un poder dominant sinó, i sobretot, com la proximitat íntima d’una cultura que s’estenia per tots els pobles de la seva ribera. L’obra té una força dramàtica incontestable dintre d’un marc massa sovint tenyit de costumisme.

Ambdós, el poeta Alfredo Gavín i la fotògrafa Pilar Gonzalvo han desenvolupat un moviment creatiu d’una expressivitat vertiginosa en què la paraula i la imatge aixequen una fortalesa i una visió sorprenents.

Tarragona 2015

Arola Editors

Colección

La imatge que parla

OBRA EN CATALÀ

Un país de bacteris (2012)

Un país de bacteris

2012

Un país de bacteris

Un país de bacteris

La proposta d’Alfredo Gavín polsa una corda que ve des de molt antic i arriba fins al present, en etapes discontínues i, a la vegada, segellades per l’estat de la cultura al mateix temps en què aquesta es produeix i palpita. Parlem dels bestiaris. És a dir, fer servir les bèsties, els animals, la seva força simbòlica i aliena que s’endinsa en la foscor, per posicionar l’esperit en allò que el commou, el torba i el pertorba.
En aquest cas, parlem d’un bestiari curiós i punyent: un bestiari de bacteris. En podríem dir un “bacteari”.
Mitjançant la idea del bacteri –portadors de malalties o salvífics, individualistes o gregaris… – Gavín ens dibuixa i ens descriu una nova zoologia lírica, pintada amb els colors d’una paleta on es barregen la ironia, l’humor, el sarcasme, la compassió, la lucidesa, el realisme, la imaginació.
El bestiari no deixa de ser un mirall de mil cares, el qual no tracta tant de reflectir el rostre de cadascú, sinó que cadascú es reconegui en la multitud pul·lulant i ordenada, cruel o patètica, reposada o mòrbida de la vida d’un país.
Un país de bacteris és una reinvenció moderna i del tot original dels bestiaris, tant antics com presents, car la por i la ignorància hi són sempre presents en l’home, tant d’abans com d’ara.

Tarragona 2012

Arola Editors

Colección

Dáctilo poesía

OBRA EN CATALÀ

El mirall de la metròpoli (2009)

2009

El mirall de la metròpoli

2009-El-mirall-de-la-metròpoli

Les persones creen la ciutat, i alhora les persones creen l’ésser. La ciutat és un espai ocupat, envaït, empresonat. Un espai de lluita i contradicció; és tens i distens, on es viu amb ostracisme i llibertat. Les fotos de Cristobal García i els poemes d’Alfredo Gavín furguen aquest llindar de persones i construccions, no tant per trobar un camí de comprensió sinó com una contribució creativa a aquesta ret d’estímuls i símbols que suposa viure en una ciutat. Una ciutat que ens perd i ens guanya. Que s’inventa i ens inventa cada dia. Que ens ignora i ens fa anònims o la ignorem i ens fa superbs. Una ciutat que es veu i que es torna a veure i no dóna més que indicis de realitat, cúmuls d’aparences, pistes falses. Un mirall de mil imatges que només es troba quan la retrobem en la vida i la memòria.

Tarragona 2009

Arola Editors

Colección

La imatge que parla

OBRA EN CATALÀ

Els castells de la memòria (2008)

2008

Els castells de la memòria

Els castells de la memòria

Amb dibuixos propis

“Per menysprear les idees fantasioses els espanyols empren aquella frase de “castillos en el aire”. Els francesos, potser sentint-se al·ludits, diuen “château en Espagne”. I els catalans? Nosaltres també en tenim, de castells; tal vegada no tan esplèndids ni tan ben conservats, però amb una història memorable. Sense anar més lluny, a l’últim tram de l’Ebre trobem els de Tortosa, Miravet, de Mequinensa… «El castell —escriu Alfredo Gavin— és la imatge de la civilització amb els dos corrents junts i inalienables de barbàrie i progrés, lluita despietada i refugi de valors.»
Gavin és un notable poeta, tant en català com en castellà.
(…) Veient aquestes làmines, em vénen a la ment els gravats de Joan Brotat i de Joan Ponç i, més lluny, les cal·ligrafies de Paul Klee. En els dibuixos de Gavin també apareixen —com una mena d’horror vacui— tot de símbols i signes que estructuren el conjunt. Quant als colors, sempre són esfumats, sovint de la mateixa gamma dins de cada composició, sense estridències. Per tant, ni castells a l’aire ni castells a Espanya, sinó castells de la memòria.”

(Del pròleg de Gerard Verges)

Tarragona 2008

Arola Editors

Colección

Dáctilo poesía

OBRA EN CATALÀ

El somni d´un riu (2002)

2002

El somni d´un riu

El somni d'un riu

Les fotografies de Cristòbal García i els poemes d’Alfredo Gavín ens presenten el riu com un somni i el somni com un riu: va lluny sense sortir del marge.

___

Las fotografías de Cristóbal García y los poemas de Alfredo Gavin nos presentan el río como un sueño y el sueño como un río: va lejos sin salir del margen.

Tarragona 2002

Arola Editors

Colección

La imatge que parla

OBRA EN CATALÀ

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies