Les persones creen la ciutat, i alhora les persones creen l’ésser. La ciutat és un espai ocupat, envaït, empresonat. Un espai de lluita i contradicció; és tens i distens, on es viu amb ostracisme i llibertat. Les fotos de Cristobal García i els poemes d’Alfredo Gavín furguen aquest llindar de persones i construccions, no tant per trobar un camí de comprensió sinó com una contribució creativa a aquesta ret d’estímuls i símbols que suposa viure en una ciutat. Una ciutat que ens perd i ens guanya. Que s’inventa i ens inventa cada dia. Que ens ignora i ens fa anònims o la ignorem i ens fa superbs. Una ciutat que es veu i que es torna a veure i no dóna més que indicis de realitat, cúmuls d’aparences, pistes falses. Un mirall de mil imatges que només es troba quan la retrobem en la vida i la memòria.