Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
ACEPTAR
Ahir tarda caminava pels camps a la vora del Jalón i vaig veure tres figueres verdes, frondoses, plenes de fruits. Figueres verdes, d’un verd lletós i vaig recordar a Jesús maleïnt la figuera. Jesús em va recordar, no se perquè, a sa mare, La Verge. I aquesta em va recordar el teu dibuix La deconstrucció de La Verge. Un caprici. Un caprici singular, La deconstrucció. Tot, un caprici maquiavèlic i tortuós de la ment.
Jacint, no sóc gaire versat en aquestes tecnologies comunicatives, però acabo de trobar la manera de parlar-te i agraïr-te la teva atenció.
la Verge és una i moltes a la vegada. La pots vestir de marinera i anomer-la Verge del Carme; la pots vertir de negre i dir-li Moreneta o Verge de Montserrat; la pots anomenar patrona de la pàtria i dir-li Virgen del Pilar….és a dir…que la mare de Jesus és una, però les advocacions són moltes…d’aquí ve el dibuix, la Verge és una “estructura” que la pots vestir amb el motiu que vulguis…la pots de-construir perquè la pots tornar a construir…és evident que aquesta mirada és estètica i gens emotiva.
Salut